La maquinària

•12/08/2014 • Feu un comentari

-Engega la maquinària, esbirro!- i els sorolls mecanitzats feren estralls pels 7 metres d’altura de la nau en volta.

Ben be podria passar tests de Turing, i CAPTCHAs, l’aparell… No obstant a penes l’usaven per a paquets menors: feia sovint samarretes amb olors fins que un dia se li demanava que imprimira alguns sentiments en carpetes llardoses, i inclús una volta va segellar 400 missives amb els llavis d’una suposada ardent vedet austríaca.

Si la pròpia empresa humana de tecnologia, anomenada, “la maquinària”, podia imitar tan bé, el sentir de les persones, potser ella mateixa era capaç d’allò anomenat “amor”.

Per sort per als odiadors nats de les preguntes epistemològiques, havien posat al front de la màquina a un parell de babaus ancorats en les jerarquies passades…

-Apaga-la, nano, que ja tenim la comanda!

•05/03/2014 • Feu un comentari

MathematicaComposició abstracta amb Mathematica i Illustrator

Frontissa

•04/02/2014 • Feu un comentari

Admire les bombolles que ballen al meu estómac
els dies anònims -com dimarts- de cada més.
Bevent begudes carbonatades
i relatant mentalment les batalletes que contaré als meus néts.

Fent el còmput, malastruc
que no cal fer gran cosa per transmetre-la,
i que les martellades explanadores de la monotonia,
fan morir l’arbre que arrela.

Guarde els papers del banc a la tauleta de nit,
i deixe les claus al mateix lloc,
sé exactament que no hi estaré
quan la mort faça el primer toc.

•29/01/2014 • Feu un comentari

La Garlissa, defensora a mort dels drets dels animals i enamoradissa (d’altres éssers humans), s’enfronta a un nou dia d’universitat. Es topa amb el Frinck, llicenciat en obres públiques, ben plantat, amb el serrell igualat que li dóna el toc exòtic que tot noi anodí bru cerca. Joc de mirades per part dels dos individus i un mig somriure, més pronunciat per part de la Garlissa, i més un pensament per part del noi, d’aquells esbossos bucals que després d’haver-los efectuat u s’ha de preguntar si han traspuat l’epidermis.

Frinck s’adona que aquella dona podria ser l’amant perfecta per a les seus nits humides, i comprèn que la noia que se li acosta des de més de cent metres també podria ser-ho: s’anomena Dojina i duu les ulleres amb montura fosca més grans que havia vist a la seua vida, albirables perfectament des de la distància.

Dojina és de les que fa tard a classe i de les que se li embafen els vidres quan bull els macarrons a la cassola. També és euroescèptica i té uns grans i hipnotitzadors malucs, qualitat aquesta última que li repercuteix favorablement a l’hora de trobar sexe casual. Ara passa per un període sabàtic i només deixa que alguns derivats del petroli li facen assolir el zènit. El seu professor de ciències polítiques és en bona part culpable del seu ascetisme.

Don Francisco sol amanir les seues classes amb la dita que “tot és política”, però a aquest amant de les frases crossa, l’antropologia, els fòssils, i els acudits d'”El roto” fou pillat per la Dojina agafada de la mà de la Garlissa.

Es veu que les ratllades al seu Lexus aparcat a la plaça 275 del reservat de professors associats també són política.

 

Dispars

•21/01/2014 • Feu un comentari

El *Bang* ha cantat belles melodies de sang al llarg de la història, per molt que se’ns recorden les lletges.
L’última balada de la cadència trencada de les vides dels que mereixien els fats aportats.
Un gallet premut a temps, el segon decisiu, l’accelerando de la base harmònica i les crispetes dels que ho assumeixen distants, aliens o alentadors dels canvis.

Pistoles, escopetes, rifles…
semiautomàtiques,
inclús granades de mà,
*bang*, *pium*, *ratatata*
Les flamerades de la violència amb la pòlvora han acabat amb gent que sí, cony, s’ho mereixia.

Políglotes.

•02/01/2014 • Feu un comentari

He llogat, per hores, a l’exercit més impressionant de políglotes que mai ha existit.
Per dir-te de les maneres més exquisides i exòtiques,
que t’odie, mala puta.

A palades has destrossat el meu cor,
i com no és estil del meu ser,
respondre amb proporció a l’afronta feta,
la meua classe i tres doctorats assumeixen el repte
per amargar-te
sense ferir-te en res físic,
i fer-te l’infern en vida per via de la verbalització d’improperis.

Composició en roig

•29/12/2013 • Feu un comentari

ameba

Figura informe amb illustrator i l’ajuda de random.org

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 651 other followers