•05/03/2014 • Feu un comentari

MathematicaComposició abstracta amb Mathematica i Illustrator

Frontissa

•04/02/2014 • Feu un comentari

Admire les bombolles que ballen al meu estómac
els dies anònims -com dimarts- de cada més.
Bevent begudes carbonatades
i relatant mentalment les batalletes que contaré als meus néts.

Fent el còmput, malastruc
que no cal fer gran cosa per transmetre-la,
i que les martellades explanadores de la monotonia,
fan morir l’arbre que arrela.

Guarde els papers del banc a la tauleta de nit,
i deixe les claus al mateix lloc,
sé exactament que no hi estaré
quan la mort faça el primer toc.

•29/01/2014 • Feu un comentari

La Garlissa, defensora a mort dels drets dels animals i enamoradissa (d’altres éssers humans), s’enfronta a un nou dia d’universitat. Es topa amb el Frinck, llicenciat en obres públiques, ben plantat, amb el serrell igualat que li dóna el toc exòtic que tot noi anodí bru cerca. Joc de mirades per part dels dos individus i un mig somriure, més pronunciat per part de la Garlissa, i més un pensament per part del noi, d’aquells esbossos bucals que després d’haver-los efectuat u s’ha de preguntar si han traspuat l’epidermis.

Frinck s’adona que aquella dona podria ser l’amant perfecta per a les seus nits humides, i comprèn que la noia que se li acosta des de més de cent metres també podria ser-ho: s’anomena Dojina i duu les ulleres amb montura fosca més grans que havia vist a la seua vida, albirables perfectament des de la distància.

Dojina és de les que fa tard a classe i de les que se li embafen els vidres quan bull els macarrons a la cassola. També és euroescèptica i té uns grans i hipnotitzadors malucs, qualitat aquesta última que li repercuteix favorablement a l’hora de trobar sexe casual. Ara passa per un període sabàtic i només deixa que alguns derivats del petroli li facen assolir el zènit. El seu professor de ciències polítiques és en bona part culpable del seu ascetisme.

Don Francisco sol amanir les seues classes amb la dita que “tot és política”, però a aquest amant de les frases crossa, l’antropologia, els fòssils, i els acudits d'”El roto” fou pillat per la Dojina agafada de la mà de la Garlissa.

Es veu que les ratllades al seu Lexus aparcat a la plaça 275 del reservat de professors associats també són política.

 

Dispars

•21/01/2014 • Feu un comentari

El *Bang* ha cantat belles melodies de sang al llarg de la història, per molt que se’ns recorden les lletges.
L’última balada de la cadència trencada de les vides dels que mereixien els fats aportats.
Un gallet premut a temps, el segon decisiu, l’accelerando de la base harmònica i les crispetes dels que ho assumeixen distants, aliens o alentadors dels canvis.

Pistoles, escopetes, rifles…
semiautomàtiques,
inclús granades de mà,
*bang*, *pium*, *ratatata*
Les flamerades de la violència amb la pòlvora han acabat amb gent que sí, cony, s’ho mereixia.

Políglotes.

•02/01/2014 • Feu un comentari

He llogat, per hores, a l’exercit més impressionant de políglotes que mai ha existit.
Per dir-te de les maneres més exquisides i exòtiques,
que t’odie, mala puta.

A palades has destrossat el meu cor,
i com no és estil del meu ser,
respondre amb proporció a l’afronta feta,
la meua classe i tres doctorats assumeixen el repte
per amargar-te
sense ferir-te en res físic,
i fer-te l’infern en vida per via de la verbalització d’improperis.

Composició en roig

•29/12/2013 • Feu un comentari

ameba

Figura informe amb illustrator i l’ajuda de random.org

Maniquís de ferro colat

•24/12/2013 • Feu un comentari

En els pretèrits temps de la mancança del petroli per desconeixença, i per extensió del diabòlic plàstic, una empresa bàvara del textil va fer un conveni amb l’alt forn de la cantonada per a la producció en massa de figures humanes fèrriques (o ferroses). La intenció era la que es pot imaginar en una empresa de textil demanant figures humanes: vestir-les amb les millors gales de la casa i exposar-les al darrere d’un vidre amb llums cridaneres i reclams amb preus barats.

Les figures, lògicament en tons grisosos, i amb una massa que superava de llarg la d’un humà convencional, degut a que eren massisses per no saber com balmar-les, havien d’ésser transportades mitjançant tracció humana durant el carrer i mig que separaven ambdues empreses. Hans, un dels individus destinats a fer aquesta tasca, va pensar que no faria falta cap tipus de material auxiliar per a dur les figures, ja que la proximitat del trasllat indicava que entre tres persones es podia fer bona feina.

Els maniquís estaven vestits, amb una sort de teles forjades, per un error de concepte que els de l’alt forn no van saber apreciar. A Hans no li suposà cap problema moral el traslladar figures ja vestides però a l’empresa textil sí, així que no va valorar la feina de transport dels humanoides i va exhortar als forçuts homes de tornar per on havien vingut.

S’havien passat mig matí fent una feina que s’havia de desfer, així que conjuntament amb el cansament, la frustració va aparéixer a mig camí de tornada. Hans, com a cap de colla va decidir que  era l’hora d’esmorzar i els seus homes amb entusiasme van obeir l’ordre. Un dels subordinats va preguntar sobre què feien amb les figures que estaven retransportant, i la resposta unànime dels treballadors fou que ningú seria capaç de robar una cosa tan pesada i tan inútil.

Llavors que feren l’àpat al bar de sempre, a unes tres illes de distància. Es demanaren les prescrites per la norma no escrita cerveses rosses de barril, i  es feren els acudits verds de rigor, amanits per un masclisme lògic de principis de segle XX. Quan tornaren a per les estàtues van veure molta gent al voltant d’elles. Hans no entenia res. Inclús hi havia un surtit de monedes de diversos colors i grandàries als peus de la figura. Dissimuladament preguntà a un avi amb cara d’afabilitat alemanya: “Què passa aquí?” i l’ancià li respongué “hem descobert als millors mims de tot Munic”

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 651 other followers