Pulsions

Encara no havia madurat el que la societat havia predit que maduraria. Encara estava temptat de mirar descaradament transeünts interessants pel carrer i fer-los preguntes punyents. Tenia també pulsions que el feien inclinar-se favorablement a tot ball, tobogan o joc de conillet a amagar que se li presentara.

No tenia cap intenció de preguntar “i a tu, com et va?” en resposta cordial a un interès per la seua salut o aspecte. I encara més cruel, sabia que no havia de fer-ho però sempre es moria de ganes d’humiliar al dèbil, de pegar-se amb tot el món que se li posara per davant i de penetrar a tota dona de bon veure.

Però pot ser que en realitat sí que hagués madurat, ja que totes eixes pulsions les enterrava sota la dentadura i la cadera protèsica, i responia afablement als seus néts que feien la major part de coses que ell no podia.

 

~ per cramernadir a 14/01/2013.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: