Micropoemes

[Post originalment publicat el 18/I/2009]

Et volia,
premsada a mi,
o intangible.

Damocles li la tenia jurada,
un  pas més en fals però,
no el mataria.

Una flor arrancada,
per la seua ànima s’esgola
en llàgrimes.

Tensament al terrat
cordes, roba interior
i colombaires.

L’experiència, diuen,
és un grau.
Fa tant de fred…

~ per cramernadir a 01/04/2013.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: