Ja no és un home…

Ja no és un home, li digueren, quan assolí la senectut.
Ell retrucà.
“Ja no sóc un home per assolir una edat llindar, tampoc ho seria si per les nits disposara d’una perruca turquesa i tacons…
Ja no seria un home en el cas que cada vint-i-vuit dies, el meu cos sofrira transformacions i un llop s’apoderara del meu cos, sols pel fet que el satèl·lit lunar té una projecció circular. Tampoc ho seria si en un accident, els meus collons patissin qualsevol mal. Alguns fins i tot assumirien que en el cas que patís alguna malaltia que em deformara qualsevol part del cos, automàticament deixaria d’engreixar les llistes dels considerats mascles. Si en un concurs rural fóra l’unic individu amb penis que no poguera alçar un tronc de roure, probablement em guanyaria tembé aquest qualificatiu. O pel simple fet de no deixar un bassal de saliva als meus peus en veure passar noies en bikini. Hi ha tantes maneres de no ser home, que francament, si m’ho permets, m’alegre haver madurat tant com per a no haver de passar per aquest forat de cuc. Digues-me, persona, si ho desitges.”

~ per cramernadir a 08/04/2013.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: