Misogínia línia 3

I

Mentre esperava al metro em vaig adonar que hi havia un home major assegut. Dels que parlen amb desconeguts. Hi era a un parell de metres, i es va donar la santa sort que una dona va cupar un espai a l’insterstici entre ambdós. L’home li va comencar a menjar l’orella.

Li deia aquest personatge que les dones eren el pitjor. Així gairebé sense cap tipus de conversa. No es coneixien. Ella era dona. I tot i així llençava fel. Al meu si em deia, vaja peça d’home i posaria la mà al foc que la dona també ho pensava. Acte seguit va fer una dissertació sobre la violència de gènere. Assegurava que la violència era bidireccional. Que si bé els homes podien pegar a les dones per ser més forts, les dones per ser més pèrfides els maltractaven amb artimanyes femenines, com l’envenenament a llarg termini.

II

Mentre esperava al metro pensava jo que eixe home era la pitjor calanya de la història. Després va començar a relatar que havia patit l’envenenament de la seua dona, que quasi havia mort i que per sort ho havien deixat  a temps. Fins i tot la dona que tenia tanta paciència i ell havien compartit algun metge de l’hospital La Fe.

L’home era una víctima. Tenia raons per pensar així.

(Fets reals)

~ per cramernadir a 06/05/2013.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: