Plural

Pensar en plural,
domesticar la dualitat,
en imbrincades simfonies d’esperes desacompassades.

Deixar arrere el jo.
Deixar passar el temps en consonàncies,
refinar inflexions de porpra i lapislàtzuli.

Les agilitats referenciades,
els ritmes, les pauses,
la multitut del nombre parell,
que impregna l’existència,
de les espurnes finals d’una recòndita sensació de plaer innat.

~ per cramernadir a 10/06/2013.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: