Acomiadament bucòlic

La crònica d’un desenllaç
càmeres de televisió oxidades,
filtre en sèpia, amb imatges en moviment,
i el típic tren,
oh! sempre hi ha un puto tren.

El bes, intens, però curt
de dues ànimes destinades a estar juntes,
i jas! el destí les separa amb fulla afilada de presició científica.
Si eren una sola ànima,
quin alumne avantatjat de samurai ha fet dita feina?

Ella és a dins del ferrocarril quan l’acceleració positiva desplaça la carraca.
ell, com no, a fora, però dins de pla.
La finestra d’estos aparells sempre és oberta, el romanticisme no entèn de seguretat,
i el mascle camina, confiat en què té temps,
no sap que prompte haurà de correr,
i que quan ho faça tampoc haurà guanyat gran cosa,
sols la mirada última que es glaça al seu cervell de poc versat en la cinemàtica.

L’adéu es perpetra, la separació es fa efectiva,
i el realitzador dóna l’ordre d’arreplegar cables i fòcus.

~ per cramernadir a 05/08/2013.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: