Lectures d’un gos maniàtic

El disseny de tríptics que fa el solitari asceta al mig de la muntanya és sempre en blanc i negre. Això és degut a la precària maquinària que té per efectuar les operacions d’imprempta i edició.
El seu gos, Ferdinand Foch, li corregix les faltes, i sovint li il·lustra el perquè de les coses, com per exemple quines motivacions geopolítiques hi ha darrere de tal museu per encomanar una exposició monogràfica dels esboços al marge de Simone de Beauvoir.
“Implica molta més responsabilitat el disseny per a centres excursionistes que per a activitats culturals d’alta alcúrnia” afirma sovint,”al capdavall no pots equivocar-te de camí i sofrir un allau en una conferència sobre transgènics”.
El seu èxit en l’art de fer fulletins no és una flor d’estiu. Tot i la seua reclusió a la serra oferix preus de mercat -dos xelins la còpia- i envia la burreta heretada de la família, tan lluny com siga necessari per a fer l’intercanvi d’informació, paperets i divises.

~ per cramernadir a 24/09/2013.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: