Es tallen a l’infinit, diuen, les ratlles paral·leles.
Elles, les rectes situades com a demarcacions d’una fita arbitrària al regle,
albiren en tota la seua força d’estampa,
l’error, infinitesimal, de l’operari,
que faça que potser no a l’infinit sinó a uns pocs milers d’anys llum,
es trobe amb alguna de les seues companyes de viatge.

~ per cramernadir a 08/10/2013.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: