Coloms

Els coloms de la plaça de la Verge al segle VI a.C quan encara no hi havia el terme “colom”, ni la plaça, ni existia cap verge per retre-li homenatge, feien de les seues sobre el fang terrós i les herbes malsanes de les ribes del sud del Túria. Eren uns pardals molt espavilats, cap iaio les havia alimentat per sobre de les seues necessitats dietètiques, i cap fumet al carboni emés per elements cilíndrics a motor els havia reblanit l’escorça cranial.

Fins i tot crec que parlaven, no el català, ni cap llengua relativa al visigot ni al llatí. Res elaborat. Un codi de sons, que als humans ens pot semblar sempre traduït per un “guu-guu” -o com es transcriga el so gutural dels coloms de ciutat- però que tenia la seua riquesa en tal que es referia a elements de la quotidianitat d’eixos animals.

Al fi i al cap, està documentat, que a l’inrevés que ens passa al comú dels eucariotes, on l’evolució és un tren imparable que va darwinianament cap avant, els coloms són propensos a fer passos cap arrere amb una solera i orgull pasmosos. Jo crec que així ho van decidir en l’assemblea del 12 de febrer del 513 -quan no existia ni la febra, ni l’any ni cap noció de nombre major de 10- quan van optar entre l’evolució de l’intelecte i la felicitat per allò segon, demostrant de retruc una intel·ligència mai vista en aquell temps.

~ per cramernadir a 16/10/2013.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: