El tanc i la gossa

Les pupil·les dilatades de la infanteria mecanitzada
guspiren en la seua condició d’éssers inanimats,
i Xibeca, la gosseta punk que l’acompanya
borda 5 voltes per cada trosset de carn no rebut
amb els ulls més blaus de la cànida existència.
El món dels cargols i tornavissos li llença ànims a la fauna no humana.

Fou construïda la màquina de matar,
un cinc de març d’un any ja mort,
el mateix dia que nasqué Xibeca i els seus germans,
glaçava el vent per a l’època que era,
i es respirava mort, prou mort,
als canals industrials de la desembocadura del riu anònim.

Alfredo, àlias Freddy, acabà morint passat l’estiu del mateix any,
rebé la carta d’anar al servei militar -Sevilla, per Sant Joan-
i conduïnt peces articulades, altres peces articulades de foc amic l’atravessaren.

Amb la Hohner que emprava a les classes de música de l’institut
recorria el barri en ple hivern.
Observà la mare de la Xibeca, donant de mamar i es quedà tots els cadells
jurà que almenys la d’ulls blaus sobreviuria.

Moriren cinc dels seu germans,
anà al desguàs el tanc de la mort,
el roig de la sang abraçà a Freddy,
i Xibeca, que se sap immortal, es fa preguntes ontològiques a deshora.

~ per cramernadir a 11/11/2013.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: