La nostra maquinària

He arribat a anar a ca’l dentista,
no giraven, saps?
les rodes dentades de l’afecte,
el batec cap a la teua silueta latent.

I les rotatives en quedaven d’esbiaixades,
malmetent el son a l’hora baixa,
impedint l’exercici caducifoli
en les gambades de lluïment.

Les golfes de ferro,
a les quals m’he adreçat, insertat i instal·lat
per bé de la protecció oferida,
fan un manlleu als rajos directes de carícies al teu pèl
i empresonen deliris de grandesa, de proximitat al pas dels meus dits articulats
per la superfície vasta, llisa, tersa
de la galta esquerra del teu encèfal de meravelles.

I què me’n dius de l’oli?
M’engreixa, accelera qualsevol bondat de miocardi,
possibilita les pulsions de bieles i abraçades,
i defuig de les nocives marques de desgast per moviment continu
i frega rítmicament, en una fantasia de color mecànic,
ambdues peces de la maquinària.

La nostra maquinària.

~ per cramernadir a 16/11/2013.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: