Respira mirant l’horitzó

Al vals de la lentitut,
on es couen les paraules, les tendres, les boges interjeccions de fava que m’encisen,
filoses, com l’olor de l’esparadrap, l’acabat de posar , en color carn i
en color sèpia de les nostàlgies de tots els nostres ahirs.

Berenant en la calma del solstici de l’alba, com els vaixells del XVIII
plens de futurs orfes de les veritats que se soterren de minut a minut,
en el dansar de totes les eternitats que ens puguen passar juntes,
i pregant en les ànimes dels errants per a que només intersectem per a gaudir.

En els cobriments de cor que no ens seran damnificats rau la bellesa,
i en la bellesa trau la força el capoll de la flor de la nostra passió cada dia,
i germina la tranquil·litat en desvincular tota pressa amb la senectut,
i anem a parar sempre cap al principi,
cap a les voluntats, les marques afectives i els perfums retrotraients.

~ per cramernadir a 25/11/2013.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: