Setembres turbis
El xiuxiueig i un poc de xumba-xumba activaren en mi el ressort de somniar amb una amiga, no tan amiga, i la seua parella que ni tan sols tinc el plaer de conèixer. Ells eren al carrer, jo al llit adjacent, poca capa d’aïllament i dissabte a la 1: no era tard per xerrar, potser ho era per dormir. S’havia sopat abundant fruita de postres, res d’alcohol, i el somni era un poc esfereïdor. Transportats al poble natal, estaven aquestes persones que ni el sabrien pronunciar: elles eren les protagonistes que xarraven a volum mitjà-alt i jo en compte d’estar a la banda dels rondinadors, estava a la part dels enraonadors, allà present, escoltant inquiet sense participar ni entendre només allà, fins que la remor se’ls endugué i ja fou perillós a més d’estrany de quedar-se sol palplantat sense cap motiu aparent. Les càrregues policials de sobte suraren per l’ambient, com si alguna cosa greu passara, però tres carrers enllà i aquí només arriba el fèrum repressiu i sobretot els sons de sirenes i crits, molt apagats, era una amenaça latent: d’alguna manera sabia que havia d’escapar, jo en formava part.
artisticitat 